Les cases de volta.

 LES CASES DE VOLTA

Fet per lo Tio Canyot de Sant Vicent del Raspeig


Les cases de volta: un patrimoni tradicional del País Valencià

Les cases de volta són una de les construccions més característiques de l’arquitectura rural tradicional del País Valencià. Es tracta d’edificacions que es distingeixen sobretot per tenir una o diverses estances cobertes amb una volta, generalment construïda amb pedra, materials ceràmics, morter i altres materials disponibles en l’entorn. Aquest tipus d’arquitectura també es troba en altres territoris, com Catalunya, on les construccions rurals amb volta formen part del patrimoni tradicional.

Al País Valencià, les cases de volta es van utilitzar especialment en zones rurals i agrícoles. Un dels llocs on aquest tipus d’edificació va tindre una presència especialment important és Sant Vicent del Raspeig, al Camp d’Alacant. De fet, les cases de volta són considerades un dels principals testimonis del poblament i de la vida rural del municipi durant l’època moderna. Les fonts situen la seua construcció sobretot entre els segles XVII, XVIII i XIX. 





Com eren les cases de volta?

La característica principal d’aquestes construccions és la coberta corbada que dona nom a l’edifici. Les parets solien ser molt gruixudes i estaven construïdes principalment amb pedra, sovint col·locada de manera poc regular. Sobre aquests murs es construïa la volta, que permetia cobrir l’espai sense necessitat d’utilitzar grans estructures de fusta.

En les cases de volta de Sant Vicent del Raspeig, la pedra tenia un paper fonamental. La volta es podia construir amb l’ajuda d’una estructura provisional de fusta que servia de suport mentre es col·locaven els materials. Posteriorment, aquesta estructura es retirava i la volta quedava sustentada pels murs. Els acabats podien incloure capes de morter i calç.

Les cases no solien tindre grans finestres. Eren edificis més aviat foscos, amb petites obertures en els murs que permetien l’entrada de llum i ventilació. Aquesta característica estava relacionada amb la seua funció, ja que bona part de l’espai estava destinat als animals i a activitats relacionades amb la vida rural.

Cases per a persones i animals

Una de les particularitats de les cases de volta és que no eren simplement habitatges. Sovint combinaven l’espai destinat a les persones amb espais destinats al bestiar.

A Sant Vicent del Raspeig, moltes d’aquestes construccions disposaven d’un espai considerable per als animals, especialment cavalls, mules i altres animals de treball. A les parets podien trobar-se menjadors i abeuradors construïts amb pedra i altres materials. La seua forma i altura permetien utilitzar-los per a animals de diferents dimensions.

Aquesta característica ens ajuda a entendre com era la vida en aquella època. Els animals tenien una importància essencial per al treball agrícola i per als desplaçaments, i per això formaven part de l’organització de les cases rurals.

La relació amb els camins

Les cases de volta no es construïen en qualsevol lloc. Moltes se situaven en zones planes i prop de camins i vies de comunicació. Aquesta ubicació facilitava tant les activitats agrícoles com el desplaçament de persones i animals.

Algunes d’aquestes construccions també podien funcionar com a llocs de parada o de posta per a persones que viatjaven. Això explica que determinades cases estigueren vinculades als principals camins del territori.

En el cas de Sant Vicent del Raspeig, el Camí de Monnegre va ser una via important al voltant de la qual es van desenvolupar diversos assentaments i cases de volta. Entre els exemples documentats al municipi apareixen noms com la Casa Llueca, la Casa de la Foia de Oleán, la Casa de l’Esperança, les Cases del Cococ, la Casa Blanca, la Casa del Pí i la Casa de Xirau.

Els aljubs, un element important

Un altre element que apareix relacionat amb les cases de volta són els aljubs. En un territori amb un clima mediterrani i amb períodes de poca pluja, emmagatzemar l’aigua era fonamental.

Els aljubs permetien recollir i conservar l’aigua necessària per a les persones, els animals i les activitats agrícoles. Per això, la casa, els espais per al bestiar i el sistema d’emmagatzematge d’aigua formaven part d’un mateix conjunt adaptat a les necessitats de la vida rural.

Un patrimoni que també trobem a Catalunya

Les construccions amb volta no són exclusives del País Valencià. A Catalunya també hi ha una llarga tradició d’arquitectura rural amb cobertes de volta. Per exemple, les anomenades cabanes de volta van tindre una presència important en diverses comarques, especialment en zones agrícoles. Eren construccions senzilles que servien d’aixopluc als agricultors i als animals.

Això mostra que les tècniques constructives tradicionals podien estendre’s per diferents territoris mediterranis i adaptar-se als materials i a les necessitats de cada zona.

El valor de les cases de volta de Sant Vicent

Amb el pas del temps, moltes cases de volta han desaparegut a causa de l'expansió urbana, l’abandonament de les activitats agrícoles i la transformació del paisatge. Per això, les que encara es conserven tenen un gran valor com a testimonis de la història local.

A Sant Vicent del Raspeig, la desaparició d’algunes d’aquestes construccions ha generat preocupació per la pèrdua del patrimoni etnogràfic del municipi. En documentació municipal es destaca, per exemple, la importància de conservar edificis com la casa de l’Almàssera dels Assegadors, considerada un dels últims exemples de cases de volta del municipi.

Conservar aquestes construccions no significa només mantenir unes parets antigues. Les cases de volta ens permeten conéixer com vivien les persones, com treballaven la terra, com cuidaven els animals i com s’adaptaven al clima i als recursos disponibles.

Una arquitectura que forma part de la nostra història

Les cases de volta són, en definitiva, una mostra de l’arquitectura tradicional del territori. La seua construcció amb materials locals, les seues voltes, els murs gruixuts, els abeuradors, els aljubs i la seua relació amb els antics camins ens parlen d’una manera de viure molt diferent de l’actual.

En el cas de Sant Vicent del Raspeig, aquestes construccions tenen un valor especialment important perquè formen part de la història del municipi i del seu paisatge rural. Estudiar-les i conservar-les permet recuperar una part de la memòria del poble i entendre millor com es va formar el territori que coneixem avui.

Les cases de volta són, per tant, molt més que antigues construccions rurals: són un testimoni de la vida, el treball i l’arquitectura tradicional del País Valencià, i especialment del patrimoni de Sant Vicent del Raspeig.

Bon dia i salut!

Comentaris

  1. Qui tinga una casa de volta que m'ho diga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc un casa de volta que l'habite encara i que està per la carretera d'Agost, com bé dius es feien ampliacions, la meua té una ampliació, que ja no és de volta, sinó de dos aiguavessants vora la volta, que és on està el saló i les cambres.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No estaria malament una premsa actual en valencià en la ciutat d'Alacant, com els periòdics que hi havia abans de la guerra civil

EL GUARET EN SANT VICENT DEL RASPEIG.