El percentatge de lectors al País Valencià en llengua catalana és molt baix, i a Catalunya també, per això hem d'animar a la gent perquè llegisca en català.
Llegir en català: una responsabilitat compartida per a garantir el futur de la nostra llengua
Fomentar la lectura en català al País Valencià i a Catalunya és molt més que una qüestió cultural: és una manera de mantindre viva la llengua, transmetre el nostre patrimoni i garantir que les generacions futures puguen viure, aprendre, imaginar i créixer en català.
Una llengua que necessita més lectors
La llengua catalana disposa d'una tradició literària extraordinària, d'escriptors i escriptores de gran qualitat i d'una producció editorial que abraça tots els gèneres: novel·la, poesia, assaig, teatre, literatura infantil i juvenil, còmic i divulgació. Tanmateix, aquesta riquesa no es tradueix sempre en uns hàbits de lectura prou consolidats, especialment quan parlem de llegir llibres en català.
Les dades ens conviden a reflexionar. Segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2024, elaborat en l'àmbit de l'Institut Català de les Empreses Culturals, el català representa el 34,6 % de les preferències de lectura habitual de llibres a Catalunya, mentre que el castellà arriba al 63,1 %. La proporció de lectura habitual de llibres en català es manté pràcticament estable des de 2018. Font: Gremi d'Editors de Catalunya, informe de 2024.
La situació és encara més preocupant al País Valencià. Les dades del baròmetre estatal d'hàbits de lectura publicades el 2024 indicaven que aproximadament un 3 % dels lectors valencians preferia llegir llibres en català. A més, només un 2,7 % de la població havia llegit en aquesta llengua el seu darrer llibre, segons les dades recollides en aquella edició de l'estudi. Font: VilaWeb, 10 de febrer de 2024.
Cal interpretar aquestes xifres amb rigor: no mesuren exactament el mateix que la capacitat de parlar o entendre la llengua, ni equivalen al percentatge de persones que llegeixen ocasionalment en català. Però sí que posen de manifest un problema important: la lectura de llibres en català continua tenint una presència molt inferior a la que necessitaria una llengua amb una comunitat de parlants tan extensa.
Saber català no sempre vol dir llegir en català
Una de les qüestions que més ens hauria de preocupar és la distància que pot existir entre conéixer una llengua i utilitzar-la habitualment per a llegir.
Al País Valencià, moltes persones entenen el valencià, el parlen amb la família o el fan servir en determinats àmbits socials, però quan han de triar un llibre, consultar una pàgina web o llegir una novel·la, opten pel castellà. Aquesta elecció no sempre és fruit d'un rebuig conscient al català. Sovint està relacionada amb els hàbits adquirits, l'oferta disponible, la llengua en què han estudiat o la facilitat amb què troben determinats continguts.
A Catalunya també es produeix aquesta situació. Malgrat que el català té una presència institucional i educativa més consolidada, el castellà continua sent la llengua majoritària de lectura de llibres. L'informe de 2024 assenyala, a més, que la lectura freqüent —almenys una vegada per setmana— va baixar del 60 % al 58,5 % entre 2023 i 2024. Per tant, el repte no és únicament augmentar la lectura en català, sinó també consolidar l'hàbit lector en general.
Llegir en una llengua requereix pràctica, continuïtat i una oferta que connecte amb els interessos de cada persona. Si algú ha llegit sempre en castellà, pot necessitar temps per a acostumar-se a llegir en català. Això no significa que siga incapaç de fer-ho, sinó que potser no ha tingut prou oportunitats, estímuls o referents.
Per això, no hem de culpabilitzar ningú per la llengua en què llig. El que cal és crear les condicions perquè llegir en català siga una opció natural, còmoda i atractiva.
L'oferta editorial i l'accés als llibres són fonamentals
Un dels obstacles identificats en els estudis sobre hàbits lectors és la disponibilitat d'obres en català. En les dades analitzades per VilaWeb el febrer de 2024, la falta d'una versió catalana del llibre desitjat apareixia com una raó destacada per a no llegir en aquesta llengua, especialment al País Valencià.
Aquesta realitat ens obliga a anar més enllà de les crides a llegir. No podem demanar a la ciutadania que trie llibres en català si determinats títols, gèneres o novetats són difícils de trobar en aquesta llengua. Cal que les editorials continuen traduint obres internacionals, que els autors valencians i catalans tinguen oportunitats de publicar i que les llibreries facen visible la producció en català.
També és important que els llibres siguen accessibles econòmicament. Les biblioteques públiques, les biblioteques escolars i els clubs de lectura poden reduir les barreres i acostar els llibres a persones de totes les edats i situacions econòmiques.
Alhora, l'oferta ha de ser diversa. No tothom vol llegir novel·la històrica o poesia. Hi ha lectors que prefereixen la fantasia, el misteri, el terror, la ciència-ficció, el còmic, el manga, la divulgació científica, els esports o els llibres d'humor. Una política de foment de la lectura efectiva ha de tindre en compte tots aquests gustos.
No es tracta només de publicar més llibres en català, sinó d'aconseguir que cada lector puga trobar-ne un que realment tinga ganes de llegir.
L'escola pot despertar l'hàbit lector, però no ho pot fer tot
L'escola és un espai essencial per a garantir que els infants i els joves desenvolupen les competències necessàries per a llegir en català. Tanmateix, el foment de la lectura no hauria de limitar-se a les obligacions acadèmiques, als exàmens o als llibres imposats.
La lectura també ha de ser una experiència de plaer, curiositat i descobriment. Un adolescent que troba una història que l'emociona pot convertir-se en lector habitual. Una xiqueta que descobreix un còmic que li agrada pot acabar interessada en altres gèneres. I una persona adulta que recupera el costum de llegir pot transmetre aquest interés a les persones del seu entorn.
Per això, els centres educatius haurien de disposar de biblioteques ben dotades, amb llibres actuals i diversos, i oferir a l'alumnat oportunitats reals per a triar què vol llegir. Les recomanacions entre iguals, les trobades amb escriptors, els concursos literaris, els clubs de lectura i els projectes creatius poden ajudar a convertir els llibres en una part viva de l'experiència escolar.
Les famílies també hi tenen un paper important. Llegir a casa, regalar llibres, visitar biblioteques i parlar de les històries llegides són gestos senzills que poden contribuir a consolidar l'hàbit lector. No cal ser un gran lector per a transmetre curiositat: n'hi ha prou de compartir una història, recomanar un llibre o dedicar una estona a llegir en companyia.
Les xarxes socials també poden ser aliades
En una societat en què una part important de la comunicació juvenil es desenvolupa en entorns digitals, fomentar la lectura en català implica també ser presents en aquests espais.
Les xarxes socials, els pòdcasts, els vídeos, els blogs literaris i les comunitats lectores poden donar visibilitat a llibres que, d'una altra manera, passarien desapercebuts. Les recomanacions breus, les ressenyes espontànies, les entrevistes amb autors i els vídeos que expliquen per què una història val la pena poden despertar l'interés de nous lectors.
Per a aconseguir-ho, no n'hi ha prou de publicar continguts en català de manera esporàdica. Cal una presència continuada, creativa i adaptada als formats que utilitza cada generació. Les institucions culturals, les editorials, les biblioteques i els mateixos lectors poden col·laborar per a crear una comunitat digital que recomane llibres i faça circular noves idees.
A més, llegir en català no significa haver de renunciar a altres llengües. El plurilingüisme és una riquesa. Una persona pot llegir en català, castellà, anglés o qualsevol altra llengua i beneficiar-se de totes aquestes experiències. La qüestió és que el català no quede relegat a un ús ocasional, escolar o institucional, sinó que també siga una llengua habitual d'oci, coneixement i creació.
Els Països Catalans: una responsabilitat compartida
El País Valencià, Catalunya i les Illes Balears comparteixen una llengua, una tradició literària i un espai cultural que ofereix enormes possibilitats de cooperació. Aquesta realitat hauria de traduir-se en més iniciatives compartides per a fomentar la lectura.
Les fires del llibre, els festivals literaris, les campanyes de recomanació, els intercanvis entre biblioteques i els projectes educatius conjunts poden contribuir a fer circular els llibres i els autors d'un territori a l'altre. També seria positiu reforçar la distribució editorial perquè els llibres publicats al País Valencià arribaren amb més facilitat a les llibreries catalanes, i viceversa.
Cal, igualment, reconéixer la diversitat lingüística i cultural de tots dos territoris. Al País Valencià, el foment de la lectura en valencià ha de tindre en compte les diferències entre comarques, les trajectòries lingüístiques de les famílies i les necessitats de les persones que encara no tenen prou confiança per a llegir obres extenses en aquesta llengua.
A Catalunya, el repte és consolidar i ampliar els hàbits de lectura en català en un context de gran diversitat lingüística. En tots dos territoris, l'objectiu ha de ser el mateix: que qualsevol persona que vulga llegir en català puga trobar llibres, recursos i espais on fer-ho.
Aquesta cooperació també hauria d'implicar les administracions públiques, les associacions culturals, els centres educatius, les editorials, les llibreries i els mitjans de comunicació. La promoció de la lectura no pot dependre exclusivament de la voluntat individual dels lectors: necessita una xarxa cultural que la faça possible.
Què podem fer per a augmentar la lectura en català?
Si volem millorar la situació, cal transformar les bones intencions en accions concretes. Entre les mesures més útils, podem destacar les següents:
Facilitar l'accés als llibres. Reforçar les biblioteques públiques i escolars, ampliar els catàlegs en català i garantir que les novetats siguen fàcils de trobar.
Promoure la lectura des de la infància. Organitzar activitats atractives a les escoles, fomentar la lectura compartida i permetre que els infants i els joves trien llibres segons els seus interessos. Donar suport a les llibreries i les editorials. Afavorir la publicació, la traducció, la distribució i la difusió d'obres en català, amb una atenció especial a les necessitats del mercat valencià. Fer visibles els llibres en català. Impulsar campanyes als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i als espais culturals, amb recomanacions de lectors reals i propostes per a tots els gustos. Crear més clubs de lectura. Les biblioteques, els instituts, les associacions i els municipis poden organitzar trobades on compartir lectures sense que l'activitat es convertisca en una obligació acadèmica. Reforçar els continguts digitals en català. Promoure pòdcasts, audiollibres, llibres electrònics, ressenyes i continguts literaris que permeten descobrir obres noves des de qualsevol lloc. Mesurar els resultats. Publicar dades periòdiques i comparables sobre els hàbits lectors, la disponibilitat de llibres i l'evolució de la lectura en català, especialment al País Valencià, per a identificar les necessitats i avaluar les polítiques aplicades.
Aquestes mesures han d'anar acompanyades d'un missatge positiu. En lloc de presentar la lectura en català com un deure, hem de mostrar-la com una experiència que ens permet descobrir mons, emocionar-nos, aprendre i compartir històries.
Cada llibre compta
No totes les persones es convertiran en lectores habituals, i no totes llegiran els mateixos gèneres ni amb la mateixa freqüència. Però cada llibre llegit en català representa una oportunitat de practicar la llengua, descobrir noves paraules i mantindre un vincle viu amb la cultura.
Llegir una novel·la, comprar un còmic, escoltar un audiollibre, consultar un assaig o regalar un llibre en català són gestos diferents que poden contribuir a normalitzar la llengua en la vida quotidiana. No hem de menysprear les lectures breus ni exigir que tothom comence per una obra clàssica. El primer pas pot ser tan senzill com trobar una història que desperte la curiositat.
També hem de valorar els escriptors, els traductors, els correctors, els editors, els llibreters i els bibliotecaris que fan possible que aquesta oferta cultural existisca. Sense el seu treball, la llengua perdria espais de creació i transmissió fonamentals.
La responsabilitat, per tant, és compartida. Les institucions han de garantir recursos i oportunitats; les escoles han de despertar l'interés per la lectura; les editorials han de continuar oferint obres diverses; els mitjans de comunicació han de donar visibilitat als llibres; i els ciutadans podem contribuir recomanant lectures, visitant biblioteques i incorporant el català als nostres hàbits lectors.
Una llengua també viu en les pàgines que llegim
Les dades de lectura al País Valencià i a Catalunya ens mostren que encara hi ha molt de camí per recórrer. La distància entre el potencial cultural del català i el seu ús habitual com a llengua de lectura continua sent un repte que no podem ignorar.
Però les xifres no han de servir per a instal·lar-nos en el pessimisme, sinó per a orientar millor els esforços. Una llengua no es manté viva únicament perquè es parle, sinó també perquè s'escriu, es publica, es llig, s'imagina i es comparteix. Cada llibre contribueix a ampliar-ne el vocabulari, a renovar-ne les expressions i a obrir noves possibilitats de creació.
Per això, animar la gent a llegir en català ha de ser una tasca constant, col·lectiva i il·lusionant. Hem de facilitar els llibres, despertar la curiositat, donar suport als creadors i demostrar que en català podem trobar històries per a totes les edats, tots els interessos i totes les sensibilitats.
No es tracta de llegir en català en lloc de llegir en altres llengües, sinó d'evitar que el català quede fora de les nostres opcions habituals. Es tracta que un infant puga descobrir el seu primer llibre en valencià, que un jove trobe una novel·la que no puga deixar de llegir i que una persona adulta incorpore una obra en català a la seua vida quotidiana.
Si volem un futur per al català, també hem de construir un futur lector en català. I aquest futur comença amb una decisió senzilla: triar un llibre, obrir-lo i deixar que la nostra llengua ens conte una història.
Bon dia i salut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada