JOAN PELLICER I BATALLER
JOAN PELLICER, BOTÀNIC, MESTRE I ETNOBOTÀNIC
Joan Pellicer (Bellreguard, 1947-2007) fou un dels grans divulgadors de la botànica popular i de l'etnobotànica del País Valencià. La seua tasca se centrà especialment en les comarques centrals valencianes, on arreplegà una part fonamental de la memòria popular relacionada amb les plantes, els seus usos i els coneixements transmesos de generació en generació.
Pellicer recorregué pobles, muntanyes i paratges, conversant amb la gent major i escoltant les veus d'aquells que encara conservaven els sabers ancestrals sobre el món vegetal. Gràcies a aquella faena pacient i apassionada, contribuí a preservar un patrimoni cultural extraordinari, estretament vinculat a la terra i a la manera de viure dels nostres avantpassats. Una tasca que abraçà especialment les comarques centrals valencianes, un territori que algunes mirades culturals identifiquen amb el nom de Territori Diànic.
La seua producció literària és nombrosa, però entre les seues obres destaca especialment el Costumari botànic, una recopilació fruit d'anys d'observació, investigació i treball de camp. En les seues pàgines, les plantes deixen de ser simples elements del paisatge per a convertir-se en protagonistes de la cultura popular: remeis tradicionals, usos culinaris, noms locals, creences, costums i formes de relació amb la natura.
A més de la seua obra escrita, Joan Pellicer acostà aquest coneixement a un públic molt ampli mitjançant la televisió valenciana, on disposava d'un espai dedicat a explicar els usos i les propietats tradicionals de les plantes. Amb un llenguatge pròxim, una gran capacitat de comunicació i una profunda estima pel territori, aconseguí despertar l'interés per una saviesa popular que corria el risc de perdre's.
Joan Pellicer no es limità a estudiar les plantes: escoltà les persones que les coneixien, rescatà paraules i pràctiques antigues i ens recordà que la natura també és memòria, identitat i cultura. La seua obra constitueix un testimoni valuós de la riquesa etnobotànica valenciana i de la necessitat de preservar-la.
La seua mort, l'any 2007, no posà fi a la seua tasca. El seu llegat continua viu en els llibres, en els coneixements que ajudà a conservar i en totes aquelles persones que estimen la terra i volen mantindre viva la saviesa dels nostres majors.
Joan Pellicer ens ensenyà que conéixer les plantes és també conéixer el nostre poble. Per això, recordar-lo és molt més que retre homenatge a un botànic i divulgador excepcional: és reivindicar la memòria, la llengua, el paisatge i la cultura popular del País Valencià.
El seu llegat perdurarà mentre hi haja algú disposat a escoltar la veu de la natura i a transmetre a les generacions futures els coneixements que ell, amb tanta passió, ens ajudà a recuperar.
Bon dia i salut!
que descanse en pau el nostre amic...
ResponElimina