LLEVAR EL BLEC (ASFALT) DELS CAMINS ÉS MILLOR PER A TOTHOM.

 HEM DE LLEVAR EL BLEC DELS CAMINS RURALS

DESPRÉS

ABANS

Fet per lo Tio Canyot de Sant Vicent del Raspeig

VOLEM CAMINS DE TERRA, SENYOR ALCALDE!

Darrerament, el nostre país s’ha convertit en una immensa pista de blac, una franja d’asfalt que s’estén des de les muntanyes fins a la vora de la mar. Cada vegada són més els camins rurals que perden la seua essència sota una capa negra que transforma el paisatge, altera l’entorn i ens allunya de la natura. Però, realment, necessitem asfaltar tots els camins? És aquesta la solució que volem per al nostre territori?

L’asfalt no sempre significa progrés. En molts casos, els camins rurals compleixen perfectament la seua funció sense necessitat de ser pavimentats. Són vies per a passejar, anar en bicicleta, accedir als camps i gaudir del paisatge. Convertir-los en carreteres asfaltades pot semblar una millora, però també comporta conseqüències que cal tindre en compte.

En primer lloc, l’asfalt altera la permeabilitat del sòl, afavoreix l’escorrentia de l’aigua i contribueix a transformar l’entorn natural. A més, les superfícies asfaltades absorbeixen i retenen calor, un efecte especialment preocupant en un context de canvi climàtic i d’estius cada vegada més calorosos. Si volem pobles més sostenibles i paisatges més saludables, hauríem de reflexionar abans de cobrir de negre cada racó del nostre territori.

En segon lloc, cal parlar de la velocitat. Un camí rural asfaltat pot donar als conductors una falsa sensació de seguretat i convidar-los a circular més de pressa. Tanmateix, molts d’aquests camins travessen zones agrícoles, passen prop de cases o són utilitzats per caminants, ciclistes i veïns que necessiten moure’s amb tranquil·litat. En aquests espais, la prioritat hauria de ser la convivència i la seguretat, no la velocitat.

Per això, conservar els camins de terra no és una qüestió de nostàlgia, sinó una manera de defensar un model de territori més respectuós amb el medi ambient. Això no significa abandonar-ne el manteniment: cal reparar els desperfectes, controlar l’erosió, facilitar el pas de vehicles agrícoles i garantir l’accés als serveis d’emergència. Però aquestes necessitats es poden atendre, en molts casos, sense recórrer a l’asfalt com a solució automàtica.

Senyors alcaldes, abans de projectar una nova pavimentació, escolten els veïns, estudien l’impacte ambiental i valoren alternatives. No tots els camins necessiten convertir-se en carreteres. De vegades, conservar allò que tenim és la millor manera de protegir allò que som.

El nostre paisatge no necessita més asfalt per a demostrar que avança. Necessita respecte, sentit comú i una gestió responsable del territori.

Volem camins que continuen sent camins, no carreteres disfressades de progrés. Volem preservar la terra, la tranquil·litat i el paisatge que hem heretat.

VOLEM CAMINS DE TERRA, SENYOR ALCALDE!

Bon dia i salut!