L'hivern està arribant a Sant Vicent del Raspeig amb fortes plutges tardorals.
L’hivern ja truca a la porta de Sant Vicent del Raspeig
La tardor s’acomiada entre pluges fredes, bancals humits i el caliu de la llar, mentre el camp santvicenter comença a sentir l’arribada de l’hivern.
A Sant Vicent del Raspeig, l’hivern ja comença a donar senyals de vida. La tardor, que fins fa poc ens regalava dies temperats i alguna vesprada agradable, va deixant pas a jornades de pluges gèlides, cels grisos i un fred que ens convida a buscar refugi a casa, encendre la llar i deixar que el foc ens retorne aquella escalfor tan nostra.
Els bancals, que durant bona part de l'any han sigut escenari de treball i esperança, ara descansen sota la humitat de les pluges. La terra, xopa i freda, sembla anunciar que el cicle agrícola també canvia. Les faves, tan esperades i tan pròpies d'aquestes terres, ja no ixen amb la mateixa alegria de les jovades conreades als nostres bancals com fa unes setmanes. Aquelles plantacions que omplien de vida els camps i que prometien bones collites semblen quedar ara en mans del temps i de les inclemències meteorològiques.
És temps de mirar el camp amb una certa nostàlgia. De recordar aquelles jornades de llaurar, sembrar i esperar que la terra fera la seua faena. Perquè qui coneix els bancals sap que el camp té els seus ritmes, les seues alegries i també les seues decepcions. I que no sempre la pluja arriba quan toca, ni sempre la collita respon a l'esforç de qui la treballa.
Mentrestant, a les cases de Sant Vicent, el foc torna a ser protagonista. La llenya cruix a la llar, les vesprades es fan més llargues i el fred ens convida a recuperar aquelles converses tranquil·les al voltant de la taula. Fora, el vent i la pluja colpegen finestres i teulades; dins, el caliu ens recorda que també hi ha bellesa en els dies grisos.
L'hivern s'acosta i la tardor sembla que ja prepara el seu comiat. Els nostres camps ho saben, les nostres cases ho noten i la gent de poble ho sent en l'ambient.
Sant Vicent del Raspeig es prepara per als mesos freds, mentre la terra reposa i espera una nova oportunitat. Perquè, malgrat les pluges, el fred i les collites que no sempre arriben, el camp sempre guarda una esperança: que després de l'hivern tornarà la primavera i que la terra, generosa com sempre, tornarà a donar-nos els seus fruits.
Perquè a Sant Vicent, quan s'encén la llar i la pluja banya els bancals, sabem que l'hivern ja està molt a prop.
Bon dia i salut!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada